Aquell dimarts tocava exposar el tema del silenci. Així que en arribar a la classe, no vaig gosar dir res, volia saber, i sobretot que sapiguessin què es sentia quan hi havia silenci, quan no hi havia contacte oral entre els alumnes i el professor.
Jo estava molt tranquil, perquè ja sabia de que anava el tema, jo era qui havia planejat tot allò. Ells al principi reien, però poc a poc van anar callant, es van anar posan nerviosos sense saber què ocurria, tots xiuxiuejaven i es preguntaven que passava, fins que va arribar el moment que els hi vaig començar a explicar l'efecte del silenci en les relacions humanes, i també la necessitat del soroll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada