Resenya llibre optatiu

TÍTOL: TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS

EDITORIAL: EDICIONS LA CAMPANA

ANY DE EDICIÓ: 2008

PÀGINAS: 167

FORMAT: RÚSTICA

ISBN: 978-84-96735-13-2

MATERIA: NARRATIVA CATALANA

IDIOMA: CATALÀ

Crítica:

Tretze Tristos Tràngols és el primer llibre que veig més diferents que els altres llibres. És un llibre el qual no segueix tota una història, sinò que són tretze històries diferents en un mateix llibre. Aquest fet fa que et faciliti una mica més la lectura comparat amb els altres llibres. Les històries són completament diferents, és a dir no tenen a veure l'una de l'altre, és obvi que et pots trobar històries que t'agradin més unes que altre, de fet tot seguit esmentaré les histories que m'han agradat més.

Una d'elles és la primera de totes, “Quan queien homes de la lluna”.

Aquest ens parlar d'un nen, que era de casa de pagès, i és on ens parla una mica de la esclavitud, gent que anava a ocupar els masos perquè no tenien on dormir i volien treballar, el nen ens explicz tota la història, ens explica com el seu pare els tractava, a on i quan se'ls trobava...

I l'altre és “L'espantaocells que s'estimava els ocells”. En aquesta història ens explica la història de un ocell (un corb) i un espantaocells que parla. Ell no vol el que vol acoseguir és el contrari de tots els espantaocells, sinò que vol fer amistat amb ells i traïr al seu amo, i el corb que sembla ser que és el més espavilat de tots els ocells descobreix el que vol l'espantaocells. Un cop van tenir la confiança, els ocells no se li van menjar la civada, no no ho van fer, així que es va guayar la cofiança i va ser l'únic espantaocells en el que no se li van menjar cap civada, per això tots el homes el van admirar.

En fi aquest llibre és molt i molt divertit, el qual pots llegir diferets histories en un mateix llibre.

Sinopsi:

Tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l´autor, només tenen en comú que són tretze, que són 

tristos i que els seus personatges passen tràngols.

Estira fins arribar al màxim:

En aquesta imatge podem veure unes tisores estiran`t un fil fins allà on pot.

Imaginació

La realitat penjada d'un fil.

En aquetsa imatge, podem observar un paissatge amb una muntanya, aquest paissatge esta en forma de fotografia, i disn d'un marc.

Qué hi ha d'espres d'aquest món?

Aquí podem observar la bola del món, davant d'un taló i que sembla que el taló es tingui que obrir.

Hotel amb disponibilitat de planxaroba.

En aquesta imatge, veiem el titol d'Hotel escrit damunt de la fusta de planxa roba.

A la primavera cauen frases.

Podem observar un arbre en el qual cauen frases de les branques.

Tot encaixa a la vida?

Veiem dues peçes que encaixen en si.

Un día d'estiu

Un día d'estiu, estavem tota la colla a la plaça del poble, la plaça era ven plena de nens petits, amb les seves mares. Feia un día esplèndit, amb un sol molt radiant, sense cap núvol, el cel ben clar.Vam comançar a jugar a fet i amagar, va començar parant en Pere, aquella ronda va durar molt, perquè en Pere no era pas un dels més espavilats. A la segona ronda la va parar la Laia,ens vam amagar tots, quan ens amagavem intentavem fer el mínim soroll, s'enties els cotxes, les motos, algunes vagades les pases del que parava, crits dels nens o de les mares, pitus del policia del trànsit.

De sobte va aparèixer una tampesta molt forta, tots vam sortir de l'amagatall, al sortir es veia un canvi brutal, tothom corria camins avall intentan arribar el més aviat possible a casa. Nosaltres, els de la colla, vam fugir tots cap a casa sense despedirnos.

Va ser un canvi de temps que ningú va entendre! 

Resanya

Titul original:The great dictator
Direcció, producció i guió:Charles Chaplin (Estados Unidos, 1940)Fotografía:Karl Struss y Roland TotherohMúsica:Meredith Wilson y Charles ChaplinDirecció artística:J. Russell SpencerMontatge:Willard NicoInterpretació:Charles Chaplin (El barbero judío / Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napaloni, dictador de Bacteria), Reginald Gardiner (Schulz), Henry Daniell (Garbitsch), Billy Gilbert (Herring), Maurice Moscovich (Señor Jaeckel), Emma Dunn (Señora Jaeckel), Bernard Gorcey (Señor Mann).Duració:124 minutos

Sinopsi:

El jove Charlie Chaplin és membre d'una nombrosa família que es guanya la vida en els teatres de mala mort de Londres. Aviat va veure al seu pare morir i a la seva mare malalta, Hannah, treballant durament per treure endavant al seu germà Sydney i a ell mateix. La seva única evasió era el teatre. Però Hannah està greument malalta i ha de ser ingressada en un psiquiàtric. Chaplin entra a treballar en una companyia de música i pantomima, que li porta de gira per Estats Units. Allí coneix al productor de cinema Mack Sennett amb el qual signa un contracte. Chaplin demostra la seva gran habilitat per comunicar-se amb el públic. A més d'actuar comença a dirigir els films que protagonitza i el seu personatge d'un entranyable rodamón dóna la volta al món. El seu èxit artístic no es correspon amb el sentimental, casant-se quatre vegades, la primera amb l'actriu Edna Purviance i la segona amb la coneguda Paulette Godard. Alhora Chaplin fa amistat amb l'actor Douglas Fairbanks, amb qui funda la United Artists, al costat del director D. W. Griffith i a l'actriu Mary Pickford. Activista a favor dels drets de les minories i de l'entrada dels Estats Units en la II Guerra Mundial per detenir l'avanç nazi, aviat és arrestrat per els d'esquerr i, després de la guerra, el Comitè d'Activitats Antiamericanas el crida a declarar. Charles Chaplin no accepta la citació i s'exilia a Europa. No tornaria als Estats Units fins a recollir.l'Oscar honorífic que li va ser concedit en 1972.

Crítica:

Aquesta és un película en la cual esn permet conèxier prou com va canviar la vida al moment que van aparèxier el nous maquinismes, els quals feien que la persona anés al ritme de la maquina envés de que la màquina anés al ritme de la persona.

Es veu una imtage que al final del dia de treball, l'home fa els moviments que ha fet durant tot el dia i que un co ja a acabat el treball sense voler continua fent els moviments, és una imatge en la qual ens pot arribar a definir tota la película. Es veu també, el poc temps que tenia el treballador per anar al lavabo o anar a menjar, o quan el patró creia que la producció anava molt lenta augmentava el ritme de les màquines i el treballador havia de fer tots els seus moviment més ràpids, tal i com anava la màquina.

És una película en la cual només hi ha so, és una cosa que al principi de la película et sembla molt i molt estrany, pero llavors ja t'hi vas acostomant i al cap i a la fi és la gràcia de la película , perquè l'ho important no és el que parlen sinó el que es veu.

En fi, és una película reflectiva i imprescindible per a qualsevol aficionat del cinema.

Instancia

Osman Diallo Ba, nacsut a Figuere el 28 d'octubre de 1994, estudiant de l'IES Castellò d'Empúries de Castellò d'Empúries, amb DNI núm x2076171-F i amb domicili a Sant Pere Pescador C/Torroella nº2 (CP 17470) telèfon 972550179

osman_primo@hotmail.com

EXPOSO:

1. Que la nostra tutora de 4tC Elisabet Jaime, des del primer dia de curs, en les seves classes de tutoria mai parlem de res. Quan entre a la classe, només ens diu que fem el que vulguem, i ella fa la seva feian com corregir altres exàmens, o llibretes.

2. Que, semblava que això només passaria al principi del curs, i que ja aniria canviant, però encara no s'ha vist cap canvi, ella continua amb auqetsa actitud a cada hora de tutoria, i no es preocupa gens dels nostres problemes, ni del que pot arribar a passar a la classe.

Per tot això,

DEMANO:

Que canvieu de tutora al grup classe 4tC i que la senyora Elisabet Jaime sigui substituïda per a un altre professor/a, per tal de que el nostre grup classe tiri en davant.

Cosa que espero obtenir.

Sant Pere Pescador, 3 d'abril de 2011

SRA. LLUISA PINTOR dE L'IES CASTELLO D'EMPÚRIES . CASTELLÒ D'EMÚRIES.

El Silenci

Aquell dimarts tocava exposar el tema del silenci. Així que en arribar a la classe, no vaig gosar dir res, volia saber, i sobretot que sapiguessin què es sentia quan hi havia silenci, quan no hi havia contacte oral entre els alumnes i el professor.

Jo estava molt tranquil, perquè ja sabia de que anava el tema, jo era qui havia planejat tot allò. Ells al principi reien, però poc a poc van anar callant, es van anar posan nerviosos sense saber què ocurria, tots xiuxiuejaven i es preguntaven que passava, fins que va arribar el moment que els hi vaig començar a explicar l'efecte del silenci en les relacions humanes, i també la necessitat del soroll.