Resanya

Titul original:The great dictator
Direcció, producció i guió:Charles Chaplin (Estados Unidos, 1940)Fotografía:Karl Struss y Roland TotherohMúsica:Meredith Wilson y Charles ChaplinDirecció artística:J. Russell SpencerMontatge:Willard NicoInterpretació:Charles Chaplin (El barbero judío / Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napaloni, dictador de Bacteria), Reginald Gardiner (Schulz), Henry Daniell (Garbitsch), Billy Gilbert (Herring), Maurice Moscovich (Señor Jaeckel), Emma Dunn (Señora Jaeckel), Bernard Gorcey (Señor Mann).Duració:124 minutos

Sinopsi:

El jove Charlie Chaplin és membre d'una nombrosa família que es guanya la vida en els teatres de mala mort de Londres. Aviat va veure al seu pare morir i a la seva mare malalta, Hannah, treballant durament per treure endavant al seu germà Sydney i a ell mateix. La seva única evasió era el teatre. Però Hannah està greument malalta i ha de ser ingressada en un psiquiàtric. Chaplin entra a treballar en una companyia de música i pantomima, que li porta de gira per Estats Units. Allí coneix al productor de cinema Mack Sennett amb el qual signa un contracte. Chaplin demostra la seva gran habilitat per comunicar-se amb el públic. A més d'actuar comença a dirigir els films que protagonitza i el seu personatge d'un entranyable rodamón dóna la volta al món. El seu èxit artístic no es correspon amb el sentimental, casant-se quatre vegades, la primera amb l'actriu Edna Purviance i la segona amb la coneguda Paulette Godard. Alhora Chaplin fa amistat amb l'actor Douglas Fairbanks, amb qui funda la United Artists, al costat del director D. W. Griffith i a l'actriu Mary Pickford. Activista a favor dels drets de les minories i de l'entrada dels Estats Units en la II Guerra Mundial per detenir l'avanç nazi, aviat és arrestrat per els d'esquerr i, després de la guerra, el Comitè d'Activitats Antiamericanas el crida a declarar. Charles Chaplin no accepta la citació i s'exilia a Europa. No tornaria als Estats Units fins a recollir.l'Oscar honorífic que li va ser concedit en 1972.

Crítica:

Aquesta és un película en la cual esn permet conèxier prou com va canviar la vida al moment que van aparèxier el nous maquinismes, els quals feien que la persona anés al ritme de la maquina envés de que la màquina anés al ritme de la persona.

Es veu una imtage que al final del dia de treball, l'home fa els moviments que ha fet durant tot el dia i que un co ja a acabat el treball sense voler continua fent els moviments, és una imatge en la qual ens pot arribar a definir tota la película. Es veu també, el poc temps que tenia el treballador per anar al lavabo o anar a menjar, o quan el patró creia que la producció anava molt lenta augmentava el ritme de les màquines i el treballador havia de fer tots els seus moviment més ràpids, tal i com anava la màquina.

És una película en la cual només hi ha so, és una cosa que al principi de la película et sembla molt i molt estrany, pero llavors ja t'hi vas acostomant i al cap i a la fi és la gràcia de la película , perquè l'ho important no és el que parlen sinó el que es veu.

En fi, és una película reflectiva i imprescindible per a qualsevol aficionat del cinema.